Donzell
Artemisia absenthium
Principals molècules aromàtiques
Conté de 0,2% a 0,5% d'un oli essencial de color verdós o blavós i un fort gust amarg i conté: beta-tujona (0,35%), cis-ocimen, camfè, pinè, felandrè, acetat de sabinil i de crisantenil; sesquiterpens com xamazulè (0,17%), cariofilè, bisabolè, cadinè; Lactones sesquiterpèniques,flavonoides, artemisetina, artemetina, isoquercitrina, rutina, glucòsids de patuletina, isoramnetina, quercitrina. Un 4.5-7,0% són tanins i també hi ha àcids fenòlics derivats de l'àcid cinàmic i àcids clorogènic i paracumàric.
Òrgans productors
tota la planta
Altra informació
La trobem en comarques marítimes, en herbessars secs dels estatges montà i subalpí; és molt rara al Montseny, però no a les Guilleries ni als Ports de Besseit.
Creix fàcilment en tot tipus de terres i li agrada el clima temperat però té bona resistència al fred i a la sequera, cosa que en facilita el cultiu. La multiplicació se'n pot donar per llavors, per estaques i per divisió de mates.
Interessant per controlar l’oïdi, cendrosa o malura de la vinya (Erysiphe necator).
La planta és utilitzada en medicina com a estimulant i vermífuga. A més, té acció orexígena, estimula les papil·les gustatives i, per un efecte reflex, augmenten la producció de sucs intestinals que et fan sentir gana i digereixen bé l'aliment un cop pres.
Interessant també per a "desinflar" les vaques que patien d'aerofàgia. També és antiespasmòdic, relaxa el múscul llis, i estimulant nerviós a causa de la tujona. Finalment, fa de protector hepàtic i encara se n'estudia actualment el perquè.
S'utilitza també per a l'elaboració de licors, com l'absenta, el vermut, etc. L'excés d'aquests licors pot provocar trastorns, convulsions, malsons, tremolors, etc. El licor conegut amb el nom de donzell es fa amb aquesta i altres herbes. L'absenta és una beguda destil·lada a partir d'herbes, principalment Artemisia absinthium, anís verd i fonoll, amb contingut alcohòlic molt alt (fins a 89,9°) i un gust semblant a l'anís. A més, conté una substància al·lucinògena, procedent dels olis essencials de l'Artemisia, la tujona.
Es va fer popular a França a meitat del segle xix entre els artistes i escriptors romàntics de l'època, es convertí així en la imatge principal del moviment bohemi. Del seu nom científic, aquest licor va heretar la identitat en francès, "Absinthe", i va ser batejada la "Fée Verte" (la fada verda). La van prohibir en alguns estats d'Europa i als Estats Units (aproximadament l'any 1915), pels poders al·lucinògens que li van ser atribuïts. Actualment, l'absenta només és prohibida en alguns estats dels EUA.
A part de l'elaboració de begudes, Artemisia absinthum s'utilitzava antigament com a insecticida contra les arnes de la roba i en la fabricació de la cervesa per a substituir el llúpol.
